martes, 25 de noviembre de 2014

L'alimentació

A partir de l’experiència viscuda amb la dissecció d’una sardina se'ns van aparèixer una sèrie de preguntes pel que fa el procés d’alimentació d’aquests.


-Quin és el recorregut que fa el menjar des que entra per la boca del peix fins que els excrements són expulsats?


Vam creure que segurament seguia un recorregut semblant al del humans (boca- esòfag- estómac- intestí prim- intestí gros i anus) Davant d’aquest dubte vam observar amb més atenció la sardina amb totes les seves parts. La boca començava amb una gran llengua que seguia amb un conducte que enllaçava la boca amb una mena de bossa ( que creiem que era l’estómac) acompanyada d’una altra petita bossa, la qual no vam saber identificar.  






A partir d’aquest dubte se’ns va ocórrer que potser es tractava del lloc on és produïen les cries o que es podia tractar del fetge. Després de tot això, vam optar per buscar informació sobre el tema.



A partir d’aquesta imatge vam poder descobrir que es tractava del fetge. A més a més vam identificar altres òrgans que havíem observat i que no els identificàvem com el cor.


Vam veure també que des de l’estómac sortia una mena de conducte (intestí) fins arribar a la cloaca, orifici pel qual els peixos excreten. Curiosament ens adonem que és el mateix orifici pel qual neixen les cries ( ho vam aprendre durant l’observació de la reproducció dels nostres peixos).


Aleshores, vam continuar examinant la sardina disseccionada i vam descobrir que si pressionàvem el conducte que comunicava la boca i cluàca en sortien excrements. També cal destacar que ens va semblar trobar una petita cria a la part final del conducte però no vam poder acabar de descobrir de què es tractava.

cloaca de la sardina

Fins aviat!



La respiració

Com ja hem esmentat en l'entrada anterior, quan vam fer la dissecció ens van sorgir diverses preguntes, moltes d'aquestes relacionades amb la respiració. Observant detalladament vam veure que tenen unes petites fosses nassals, per a què serveixen si ja tenen brànquies?
Vam deduir que segurament serveixen per filtar bé l'aigua i l'oxigen que posteriorment anirà cap a les brànquies. Per una part ens semblava que no tenia gaire sentit, ja que sempre hem pensat que l'únic lloc pel qual respiren són les brànquies, però ens va sorprendre veure petits forats al cap just adalt de la boca.

Ens vam documentar i vam descobrir que en la majoria dels peixos, com és el cas del que vam disseccionar, tenen dues fosses nasals sobre la boca formades per dos orificis, un anterior per on entra l'aigua i un posterior per on hi surt. Aquests orificis però, no comuniquen amb la caviat bucal, ja que només tenen una funció olfactiva, no serveix per respirar. Per tant, vam poder comprovar que la nostra hipòtesi no era certa. Un cop resolt el dubte, vam voler saber més i ens vam qüestionar com respiren per les brànquies. Tot i tenir brànquies, no necessiten tenir pulmons? 

Com ara  ja sabíem que les fosses nasals no tenien res a veure amb l'aparell respiratori, vam deduir que, haurien de ser-ho en cas  que tinguessin pulmons ja que d'alguna manera hauria d'entrar l'aire i anar a parar fins als pulmons. A més a més, vam suposar que els dos orificis no filtarien del tot bé l'aigua i que la respiració del peix, per tant, resultaria impossible. De manera que, vam suposar que necessiterien les brànquies per tal que poguessin realitzar la respiració. Un cop aclarit aquest concepte vam voler saber més sobre com és aquest procés. A partir de la nostra documentació vam poder veure que els peixos respiren l'oxigen que hi ha dissolt en l'aigua de  la següent manera:

1- Aquest gas entra per la boca

2- L'aigua es filtra per les brànquies que són unes làmines roges situades en clivelles de la faringe. Les brànquies estan recorregudes per vasos sanguinis. L'oxigen de l'aigua passa a la sang, i el diòxid de carboni del cos passa a l'aigua.

3- Un cop filtrada, l'aigua torna a l'exterior del cos del peix.

L’aire està format principalment per nitrogen (78%) i oxigen (21%). A més a més, hi ha altres gasos (diòxid de carboni, butà, heli...) que ocupen  l’1% restant. Ens vam preguntar si l’aire que els éssers vius inspirem i l’aire que expirem és ben bé el mateix. La resposta és negativa. L'aire que inspirem té més proporció d’oxigen que el que expirem; en canvi, l’aire que expirem té més proporció de diòxid de carboni que el que inspirem. 

Amb tot això, els alumnes haurien d’anar a parar a conèixer la respiració cel·lular. Les cèl·lules necessiten oxigen per combinar-lo amb la glucosa i obtenir energia; el diòxid de carboni produït dins de la cèl·lula s’ha d’alliberar a fora. Per transportar oxigen dels pulmons a totes les cèl·lules de l’organisme i eliminar-ne el diòxid de carboni és imprescindible el sistema circulatori que funciona gràcies als batecs del cor.

domingo, 23 de noviembre de 2014

Dissecció del peix!

Quan vam descobrir que les cries dels nostres peixos sortien per la cloaca, vam voler saber més a fons quina era la constitució dels peixos. Per tant vam decidir fer una dissecció d'un peix.

A continuació adjuntem un vídeo amb les fotos de la sessió:


Mentre fem la dissecció ens adonem que només hi ha una via de sortida a part de la boca, la cloaca, i veiem que pel mateix lloc on surten els excrements dels peixos és per on sortiran les cries.
Descobrim que el peix té com una mena de barba però no n'acabem de descobrir la utilitat, així com també observem el gonopodi, del qual ja n'havíem parlat en l'entrada de la reproducció.

A més a més, ens fa la sensació de trobar un ou a dins del peix disseccionat, però tampoc no en traiem l'aigua clara, perquè no sabem exactament quina és la forma dels ous.

També, ens sorgeixen moltes preguntes pel que fa a l'alimentació i a la respiració que us presentarem en la pròxima entrada.

Fins aviat!

lunes, 27 de octubre de 2014

La Mona ha parit!

El dia que vam posar els nostres peixos a l'aquari, vam veure que hi havia algunes femelles embarassades i vam decidir posar-ne una, la Mona, a la paridora. La paridora és una mena de caixa de plàstic que s'utilitza perquè les femelles pareixin i els peixos petits quedin aïllats, fora de perill. Quan aquesta pareix, els peixos petits queden en un compartiment inferior al de la mare.

Al dia següent, la Mona havia parit! Hi havia dotze peixos molt petits a la part inferior de la paridora. Vam tornar al cap de dues hores, per veure com estaven els peixos petits i vam veure que només en quedaven sis... la seva pròpia mare se'ls havia menjat! Aleshores, vam tornar a posar la mare dins l'aquari amb els altres peixos.

Cries de la Mona


A partir d'aquest fet, ens hem plantejat un seguit de preguntes....



Per tenir cries què cal?
La nostra resposta: Com que els peixos tenen una reproducció sexual, és necessari un peix mascle i una femella perquè copulin. Després de pensar-hi molt no sabem com els peixos realitzen aquest acte, però creiem que el mascle introdueix un líquid seminal dins la femella que formarà els ous. A més a més, tampoc hem tingut oportunitat d’observar-lo.


Base teòrica: La fecundació és interna, es duu a terme a partir d’una aleta anal anomenada gonopodi que emmagatzema el semen i serveix per introduir-lo dins la femella. Les femelles poden retenir els espermes durant molt de temps, fins i tot poden tenir diferents parts sense la necessitat de tornar-se a aparellar.


Quin és el període de gestació?
La nostra resposta: Hem pogut observar que és un període molt curt, ja que la majoria de les femelles han parit als pocs dies d’estar a la nostra peixera. Creiem que un dels motius pot ser que degut a la mida petita que tenen els peixos, no poden aguantar els ous molts dies a dins la panxa. A més a més, hem observat que les femelles es queden embarassades molt sovint, ja que gairebé totes estan embarassades.


Base teòrica: El període de gestació dura entre 22 i 26 dies i les cries poden néixer durant 3 dies.


Per què creus que no surten ous?
La nostra resposta: Hem observat que quan les nostres femelles han parit, enlloc d’expulsar ous com nosaltres esperàvem, les cries han sortit directament formades del seu ventre. Aleshores suposem que aquests peixos són ovovivípars, és a dir, que els ous s’han format dins la panxa de la femella i en el moment del part aquests es desfan i només en surt la cria.


Base teòrica: Hem pogut confirmar la nostra hipòtesi, ja que com podem veure en aquest vídeo extret de la pàgina http://experimenta.blog.cat/ la femella expulsa una mena d’ous dels quals immediatament es desfan i el peix s’allibera.
part d'un peix Guppy


Per on surten les cries?
La nostra resposta: No hem pogut observar cap part en directe, però suposem que les cries surten pel mateix lloc per on s’expulsen els excrements. De totes maneres, desconeixem el nom d’aquesta part.


Base teòrica: Confirmem la nostra hipòtesi, ja que les femelles ponen els ous en una bossa que tenen a la panxa, on es desenvolupen. Quan els ous esclaten, les cries són expulsades a l’aigua a través de la cloaca.


Com sabem que una femella està embarassada?
La nostra resposta: Hem pogut observar que en una femella embarassada, el volum de la panxa augmenta. A més a més, tenen una taca negra en un extrem de la panxa que desapareix un cop s’ha donat el part.


Base teòrica: Es confirma la nostra hipòtesi però hem descobert a més a més que quan més gran i més fosca és aquesta taca, més pròxim esta el moment del part, i que a vegades fins i tot es poden distingir petits puntets negres en aquesta taca, que són els ulls dels alevins.


Per què només trobem 6 dels 12 peixos recents nascuts?
La nostra resposta: Quan la Mona va parir, vam contar 12 peixos a les 8:00h del matí, però al cap de dues hores vam tornar i només n’hi havia 6. Sabíem que els peixos més grans es menjaven els peixos petits, per això vam posar la Mona, que estava embarassada, al paridera per tal que quan parís els peixos petits no estiguessin en perill. Però, no ens imaginàvem que la pròpia mare es menjaria els seus propis fills. És per això que la vam haver de posar altre cop a l’aquari gran. A més a més, com que no teníem més paridores, no vam poder posar les altres femelles embarassades separades. Suposem que aquestes han parit perquè ja no tenen la taca negra a la panxa i aquesta ha disminuït i no hem vist en cap moment les cries que deuen haver estat menjades pels peixos grans.


Base teòrica: Es confirma la nostra hipòtesi.


Com creieu que seran els peixos quan es facin grans? s’assemblaran a la mare?
La nostra resposta: Els peixos aniran evolucionant fins a tenir la mateixa mida que la mare, però pel que fa als colors creiem que seran diferents, ja que també hi ha material genètic d’un mascle que no sabem com era.

Base teòrica: els peixos assoliran la mida dels adults als tres mesos d’edat. Per tant, pel que fa a la mida, si són mascles mesuraran de 2-3 a 5 cm i si són femelles mesuraran de 5 a 6 cm. Pel que fa al color, si són mascles seran de colors més vius i més variats que les femelles. Hi ha un altre factor que determinarà el color dels peixos i és depèn de la població a la qual pertanyin. Les que viuen en hàbitats on els depredadors són comuns, tindran una coloració menys viva com a mesura de protecció i aquelles que s’enfronten a menys depredadors seran més acolorides.

Fins aviat!

jueves, 23 de octubre de 2014

Qui viu a la nostra peixera?


Qui són aquests? 

Aquests són els Guppies, l'espècie de peixos que viu a la nostra peixera. Provenen de la família Poeciliidae, del gènere Poecilia i el seu nom científic és Acanthocephalus guppii. Originaris de Veneçuela i Brasil.

Els Guppies mascle tenen un aparell reproductor allargat que es diu Gonopodi, en canvi les femelles en comptes del Gonopodi tenen una aleta arrodonida. Els mascles adults acostumen a mesurar entre 2 o 4 cm i les femelles mesuren entre 3 i 5 cm.
Els Guppies mascle destaquen pels seus colors vermells, blaus o verds i les femelles solen tenir color gris.

L'esperança de vida d'aquests peixos és d' entre un i dos anys.

A la nostra peixera hi viu... 

1. Cheese ( femella)- 3.76 grams.

2. Xènius (femella)- 2.46 grams.

3. Albert ( mascle)- 3.00 grams.

4. Roger (mascle)- 3.28 grams.

5. Helen (femella)- 4.13 grams.

6. Blaueta ( femella)- 3.44 grams

7. Mona (femella)- 3.66 grams

8. Taca (femella)- 4.35 grams

Aquestes són les dades recollides el dia 16 d'octubre de 2014.

Els nostres Guppies


Fins aviat!

Com ens organitzem?

Per tal de portar un control i fer un bon seguiment dels nostres peixos ens hem organitzat de la següent manera:

Hem establert un sistema de rotació entre tots els membres del grup per tal d'alimentar diàriament els peixos dos cops al dia com a màxim (abans de les 8 del matí i al migdia sobre les dues). Tenint en compte que hem d'alimentar-los fins a 10/12 vegades al  llarg de la  setmana, hem hagut d'organitzar-nos per tal que tothom tingui l'oportunitat de fer-ho. Per aconseguir-ho, esdevé fonamental que hi hagi una bona comunicació entre tot el grup cooperatiu.

A més a més, cada setmana (tots els dilluns) portarem el control del pes de cadascun dels peixos, així podrem realitzar una observació objectiva del creixement durant tot el procés d'indagació i podrem establir comparacions entre el principi i el final del procés. 

Dins d'aquest sistema de rotació i d'organització entre els membres del grup tenim en compte també la necessitat de realitzar el canvi d'una part de l'aigua setmanalment per tal de garantir l'oxigenació i neteja de l'aigua de la peixera. Cal tenir en compte que els peixos expulsen els seus  residus i contaminen l'aigua, tot i tenir un filtre i un oxigenador que ajuden a facilitar el manteniment de la peixera.

Totes aquestes dades seran anotades als fulls de seguiment, que romandran sempre a l'aula del  laboratori de la facultat per tal de poder-los consultar en qualsevol moment.

Vídeo de la primera alimentació dels peixos


Fins aviat!

Preparació i adaptació de l'entorn

Hola a tots!

En aquesta entrada us explicarem quin és l'entorn que hem preparat per tal que hi puguin habitar els nostres peixos. Sembla molt fàcil, però sense cap mena de dubte cal una preparació que ens ha sorprès a més d'un dels membres del grup. Us ho expliquem!

Per a començar, es necessita una peixera en condicions. La peixera que vam tenir l'oportunitat d'aconseguir té una capacitat d'uns 20 litres d'aigua, que ens va cedir la professora Pía Marquilles , quan ens vàrem posar d'acord sobre quins éssers vius preteníem observar.
El primer que vam haver de fer just rebre la peixera va ser sanejar-la. Sembla quelcom poc útil, però és molt important mantenir la higiene idònia per a afavorir el bon desenvolupament de la vida al seu interior. Vam utilitzar aigua i vinagre per a desinfectar la peixera.
La professora, també ens va recomanar que netegéssim les pedres i la planta artificial que teníem intenció de col·locar a la part inferior de la peixera.

Un cop netejats tots els elements que formen part de l'hàbitat dels nostres peixos, calia realitzar una de les qüestions més importants: omplir la peixera d'aigua!
Aquest procés no va ser curt, ja que vam haver d'omplir-la "got a got" perquè les seves grans dimensions no permetien fer-ho directament des de l'aixeta. Vam omplir la peixera dies abans de la rebuda dels nostres peixos ja que era necessari que el clor s'evaporés.

Tot i la preparació que havíem fet fins el moment, ens faltava encara un element molt important: el filtre. El filtre permet mantenir l'aigua el més neta possible durant una setmana aproximadament. Sense aquest aparell hauríem de canviar l'aigua cada dos dies com a màxim.

Ara sí, ja estava tot a punt per la rebuda dels nostres peixos!

peixera preparada per als peixos



Un cop vam aconseguir els peixos a la botiga, era necessari realitzar un procés d'adaptació a la peixera. Aquest procés va durar uns 15 minuts aproximadament, i va consistir en:
- Adaptació tèrmica (col·locant la bossa amb els peixos dins de la peixera). 
- Adaptació a la nova aigua ( barrejant l'aigua de la peixera amb l'aigua de la bossa) (Vídeo 1)

Vídeo 1:


Fins aviat!