L'alimentació

A partir de l’experiència viscuda amb la dissecció d’una sardina se'ns van aparèixer una sèrie de preguntes pel que fa el procés d’alimentació d’aquests.

-Quin és el recorregut que fa el menjar des que entra per la boca del peix fins que els excrements són expulsats?

Vam creure que segurament seguia un recorregut semblant al del humans (boca- esòfag- estómac- intestí prim- intestí gros i anus) Davant d’aquest dubte vam observar amb més atenció la sardina amb totes les seves parts. La boca començava amb una gran llengua que seguia amb un conducte que enllaçava la boca amb una mena de bossa ( que creiem que era l’estómac) acompanyada d’una altra petita bossa, la qual no vam saber identificar.  

A partir d’aquest dubte se’ns va ocórrer que potser es tractava del lloc on és produïen les cries o que es podia tractar del fetge. Després de tot això, vam optar per buscar informació sobre el tema.

A partir d’aquesta imatge vam poder descobrir que es tractava del fetge. A més a més vam identificar altres òrgans que havíem observat i que no els identificàvem com el cor.

Vam veure també que des de l’estómac sortia una mena de conducte (intestí) fins arribar a la cloaca, orifici pel qual els peixos excreten. Curiosament ens adonem que és el mateix orifici pel qual neixen les cries ( ho vam aprendre durant l’observació de la reproducció dels nostres peixos).

Aleshores, vam continuar examinant la sardina disseccionada i vam descobrir que si pressionàvem el conducte que comunicava la boca i cluàca en sortien excrements. També cal destacar que ens va semblar trobar una petita cria a la part final del conducte però no vam poder acabar de descobrir de què es tractava.

cloaca de la sardina

Fins aviat!

La respiració

Com ja hem esmentat en l'entrada anterior, quan vam fer la dissecció ens van sorgir diverses preguntes, moltes d'aquestes relacionades amb la respiració. Observant detalladament vam veure que tenen unes petites fosses nassals, per a què serveixen si ja tenen brànquies?

Vam deduir que segurament serveixen per filtar bé l'aigua i l'oxigen que posteriorment anirà cap a les brànquies. Per una part ens semblava que no tenia gaire sentit, ja que sempre hem pensat que l'únic lloc pel qual respiren són les brànquies, però ens va sorprendre veure petits forats al cap just adalt de la boca.

Ens vam documentar i vam descobrir que en la majoria dels peixos, com és el cas del que vam disseccionar, tenen dues fosses nasals sobre la boca formades per dos orificis, un anterior per on entra l'aigua i un posterior per on hi surt. Aquests orificis però, no comuniquen amb la caviat bucal, ja que només tenen una funció olfactiva, no serveix per respirar. Per tant, vam poder comprovar que la nostra hipòtesi no era certa. Un cop resolt el dubte, vam voler saber més i ens vam qüestionar com respiren per les brànquies. Tot i tenir brànquies, no necessiten tenir pulmons? 

Com ara  ja sabíem que les fosses nasals no tenien res a veure amb l'aparell respiratori, vam deduir que, haurien de ser-ho en cas  que tinguessin pulmons ja que d'alguna manera hauria d'entrar l'aire i anar a parar fins als pulmons. A més a més, vam suposar que els dos orificis no filtarien del tot bé l'aigua i que la respiració del peix, per tant, resultaria impossible. De manera que, vam suposar que necessiterien les brànquies per tal que poguessin realitzar la respiració. Un cop aclarit aquest concepte vam voler saber més sobre com és aquest procés. A partir de la nostra documentació vam poder veure que els peixos respiren l'oxigen que hi ha dissolt en l'aigua de  la següent manera:

1- Aquest gas entra per la boca

2- L'aigua es filtra per les brànquies que són unes làmines roges situades en clivelles de la faringe. Les brànquies estan recorregudes per vasos sanguinis. L'oxigen de l'aigua passa a la sang, i el diòxid de carboni del cos passa a l'aigua.

3- Un cop filtrada, l'aigua torna a l'exterior del cos del peix.

L’aire està format principalment per nitrogen (78%) i oxigen (21%). A més a més, hi ha altres gasos (diòxid de carboni, butà, heli...) que ocupen  l’1% restant. Ens vam preguntar si l’aire que els éssers vius inspirem i l’aire que expirem és ben bé el mateix. La resposta és negativa. L'aire que inspirem té més proporció d’oxigen que el que expirem; en canvi, l’aire que expirem té més proporció de diòxid de carboni que el que inspirem. 

Amb tot això, els alumnes haurien d’anar a parar a conèixer la respiració cel·lular. Les cèl·lules necessiten oxigen per combinar-lo amb la glucosa i obtenir energia; el diòxid de carboni produït dins de la cèl·lula s’ha d’alliberar a fora. Per transportar oxigen dels pulmons a totes les cèl·lules de l’organisme i eliminar-ne el diòxid de carboni és imprescindible el sistema circulatori que funciona gràcies als batecs del cor.

Dissecció del peix!

Quan vam descobrir que les cries dels nostres peixos sortien per la cloaca, vam voler saber més a fons quina era la constitució dels peixos. Per tant vam decidir fer una dissecció d'un peix.

A continuació adjuntem un vídeo amb les fotos de la sessió:

Mentre fem la dissecció ens adonem que només hi ha una via de sortida a part de la boca, la cloaca, i veiem que pel mateix lloc on surten els excrements dels peixos és per on sortiran les cries.

Descobrim que el peix té com una mena de barba però no n'acabem de descobrir la utilitat, així com també observem el gonopodi, del qual ja n'havíem parlat en l'entrada de la reproducció.

A més a més, ens fa la sensació de trobar un ou a dins del peix disseccionat, però tampoc no en traiem l'aigua clara, perquè no sabem exactament quina és la forma dels ous.

També, ens sorgeixen moltes preguntes pel que fa a l'alimentació i a la respiració que us presentarem en la pròxima entrada.

Fins aviat!