La respiració

Com ja hem esmentat en l'entrada anterior, quan vam fer la dissecció ens van sorgir diverses preguntes, moltes d'aquestes relacionades amb la respiració. Observant detalladament vam veure que tenen unes petites fosses nassals, per a què serveixen si ja tenen brànquies?

Vam deduir que segurament serveixen per filtar bé l'aigua i l'oxigen que posteriorment anirà cap a les brànquies. Per una part ens semblava que no tenia gaire sentit, ja que sempre hem pensat que l'únic lloc pel qual respiren són les brànquies, però ens va sorprendre veure petits forats al cap just adalt de la boca.

Ens vam documentar i vam descobrir que en la majoria dels peixos, com és el cas del que vam disseccionar, tenen dues fosses nasals sobre la boca formades per dos orificis, un anterior per on entra l'aigua i un posterior per on hi surt. Aquests orificis però, no comuniquen amb la caviat bucal, ja que només tenen una funció olfactiva, no serveix per respirar. Per tant, vam poder comprovar que la nostra hipòtesi no era certa. Un cop resolt el dubte, vam voler saber més i ens vam qüestionar com respiren per les brànquies. Tot i tenir brànquies, no necessiten tenir pulmons? 

Com ara  ja sabíem que les fosses nasals no tenien res a veure amb l'aparell respiratori, vam deduir que, haurien de ser-ho en cas  que tinguessin pulmons ja que d'alguna manera hauria d'entrar l'aire i anar a parar fins als pulmons. A més a més, vam suposar que els dos orificis no filtarien del tot bé l'aigua i que la respiració del peix, per tant, resultaria impossible. De manera que, vam suposar que necessiterien les brànquies per tal que poguessin realitzar la respiració. Un cop aclarit aquest concepte vam voler saber més sobre com és aquest procés. A partir de la nostra documentació vam poder veure que els peixos respiren l'oxigen que hi ha dissolt en l'aigua de  la següent manera:

1- Aquest gas entra per la boca

2- L'aigua es filtra per les brànquies que són unes làmines roges situades en clivelles de la faringe. Les brànquies estan recorregudes per vasos sanguinis. L'oxigen de l'aigua passa a la sang, i el diòxid de carboni del cos passa a l'aigua.

3- Un cop filtrada, l'aigua torna a l'exterior del cos del peix.

L’aire està format principalment per nitrogen (78%) i oxigen (21%). A més a més, hi ha altres gasos (diòxid de carboni, butà, heli...) que ocupen  l’1% restant. Ens vam preguntar si l’aire que els éssers vius inspirem i l’aire que expirem és ben bé el mateix. La resposta és negativa. L'aire que inspirem té més proporció d’oxigen que el que expirem; en canvi, l’aire que expirem té més proporció de diòxid de carboni que el que inspirem. 

Amb tot això, els alumnes haurien d’anar a parar a conèixer la respiració cel·lular. Les cèl·lules necessiten oxigen per combinar-lo amb la glucosa i obtenir energia; el diòxid de carboni produït dins de la cèl·lula s’ha d’alliberar a fora. Per transportar oxigen dels pulmons a totes les cèl·lules de l’organisme i eliminar-ne el diòxid de carboni és imprescindible el sistema circulatori que funciona gràcies als batecs del cor.