Hem arribat al final!

Aquest és el moment de fer recompte de tot allò viscut i après durant aquesta experiència. Hem de dir que ha estat una experiència amb la qual hem pogut aprofundir en el procés de divulgació de la ciència a l'aula.

Per tal de poder establir un vincle més proper amb els conceptes que volem ensenyar als nostres alumnes és important establir un procés de reflexió sobre el QUÈ?, és a dir allò que desitgem que els nostres alumnes interioritzin. Per aconseguir esbrinar què cal ensenyar és important conèixer els interrogants que els nens i nenes es formulen envers què està passant o què estan observant. La valoració dels interrogants ens ajudarà com a mestres conèixer què és el que els porta a preguntar-se (idees prèvies) i què és el que desconeixen o desitgen aprendre. 

Aquesta necessitat d'establir un diàleg i/o conversa entre el què el nen o nena sap amb allò que vol aprendre era essencial que ho visquéssim amb primera personal degut que ens era una forma de plantejament del què ensenyar a la qual no estàvem acostumats. Consegüentment, aquest fou un dels principals reptes del nostre treball. 

Inicialment, cal dir que ens preguntàvem molts aspectes (ja què la majoria dels membres del grup desconeixien molts temes dels éssers vius que cuidàvem), la qual cosa ens portava a recórrer moltes vegades a una font més científica o teòrica i deixàvem de banda les experiències pràctiques o coneixements previs que tots disposàvem.

Després, a mesura que vam anar desenvolupament el nostre treball, vam poder establir converses tot combinant coneixements font d'una experiència pràctica o vivencial, com per exemple la dissecció d'una sardina, o tot el que anava succeint a la nostra peixera. A més, incorporàvem el diàleg que ens portava a recórrer a un coneixement font d'unes idees prèvies ja existents però que prèviament ens calia ordenar i relacionar amb tot el que estàvem aprenent-investigant. En alguna ocasió reforçàvem el nostre diàleg o conversa amb fonts més teòriques. Era important a la vegada establir un vincle de similitud-diferència amb nosaltres com a éssers humans i els éssers vius que estàvem cuidant, els peixos.  

Per acabar, ens agradaria concloure aquest bloc tot dient que com a grup estem molt contents de la feina feta i de l'organització que hem agafat. Tots els membres del grup hem treballat molt a gust. Ens ha estat una tasca de gran aprenentatge i sobretot de reflexió sobre el QUÈ cal ensenyar i el COM, mitjançant un diàleg intern i col·lectiu per aconseguir l'objectiu final: L'APRENENTATGE. 

Roger Bros, Xènia Colom, Mònica Marquilles, Helena Insenser, Marta Salvadó  i Albert Valldosera.